Ja hem arribat

Aquesta nit, em toca menjar-me setze hores d'avió. Me'n vaig amb la garriguenca que s'enrrecorda del pianista al cinema mut (Berta) i la azul celeste power que cada cop parla millor el català (Rocío) cap a Argentina.

Durant tot el mes de juliol, estarem donant voltes per Buenos Aires, Iguazú, Córdoba, San Martin de los Andes y Mar del Plata (ciutat que va veure néixer la Ro). Espero que ens ho passem igual de bé que a l'Interrail'07.

Tinc l'esperança que aquest viatge sigui moltes coses. La preparació per al gran esdeveniment que tinc al cap; un temps per posar en ordre algunes idees que em ronden; una desconnexió total de la universitat i la vida barcelonina; un reset del 092 de Barcelona, bona nit i el 080, digui'm; una travessa plena d'emocions i energia; una manera de conèixer encara millor les meves companyes, per acabar estimant-les de forma més plena; un plaer d'experiència, en definitiva.

És ara quan veig clarament que ha valgut la pena sacrificar (quasi bé) tots els caps de setmana des del novembre passat per treballar i estalviar.

Prometo escriure cartes a les dues personetes que m'ho han demanat, encara que a ELL no li pugui enviar.

Ser teleoperadora és difícil

El que li hagués dit aquesta nit a la filla de puta del Carrer Menorca:

1. A part de la teva trucada, probablement, aquesta nit rebi emergències d'accidents amb múltiples ferits, incendis en edificis sencers, dones a qui el seu marit les està pegant, mares que no saben on és el seu fill. Només tens una festa molt sorollosa sota de casa teva. No ets el melic de Barcelona i el teu problema no és el més important de la ciutat.

2. Tu no em pagues el sou, ja que no sóc pas funcionaria. I, en el cas que ho fos, el meu sou me'l guanyaria amb la meva feina, que ningú regala res.

3. Me la pela que tinguis dos fills plorant. Tens idea de com es deu sentir una mare a qui han apallissat el seu nen, per exemple? Si ploren pel soroll, els pots consolar, canviar d'habitació o emportar-te'ls a un hotel. No tinc fills, però em sona que és habitual que es despertin a la nit. Més dormiran demà.

4. Si acabes posant una queixa  a la regidoria del districte, de res et servirà saber el meu número de teleoperadora. I, en el cas que arribin a escoltar les vint vegades que tu i jo hem parlat, veuran que t'he atès educadíssimament i que he deixat que descarreguis tota la mala folla sobre mi.

5. En definitiva, que m'apena molt el teu mal caràcter. Diu molt de tu. Si et prens unes miserables molèsties per soroll d'aquesta manera, em sembla que no has reflexionat suficientment sobre el dolor que pot arribar a comportar la vida.

Nedo, com puc, dins la immensitat marítima

Quan tenia dotze anys, vaig tenir un somni que va quedar-me gravat fins al dia d'avui. Una de les meves millors amigues de l'època, l'Elisenda, venia molt trista i m'explicava que el noi que a ella li agradava en la vida desperta (en direm noi X, no recordo el seu nom) li havia ficat culebres a l'estómac. Estava molt espantada i jo la vaig consolar. Quan vaig recordar-ho al matí, sabia que allò volia dir que el noi X l'havia violat. Acostumada com estic a la "normalitat" dels meus somnis, vaig quedar-me perplexa.

Aquell any, teníem un profe d'aquests que se'n tenen pocs; es deia Toni, era el psicòleg de l'escola, ens feia un crèdit variable de sexualitat i algunes sessions de meditació. Amb l'Elisenda al meu costat, vaig comentar-li aquelles imatges noctures. Només va donar-me un consell; va suggerir-me que apuntés el somni i que, potser, amb el pas dels anys, en sabria treure l'entrellat.

Efectivament, un cop vaig acabar l'adolescència, vaig saber què significaven els cucs dins la panxa de l'Elisenda. Ella va ser la primera noia que em va agradar.

Les dues pitjors setmanes del curs

Odio les clientes egocèntriques de la meva mare, que es tiren una hora per emprovar-se dos vestits. M'agradaria tenir fotos meves plorant, però mai recordo quan fer-les. Ningú sap per què tinc aquest fons de pantalla al mòbil.

El naixement del món, Courbet.

Contradicció

Hi ha persones que no es mereixen ni una línia de text. El que més em puteja és la falta d'intel·ligència emocional.