jueves, 26 de julio de 2007

¡Estoy fría, podrida e indiferente! ¡Todo son mentiras e imitaciones! ¡Todo!
Alma a Persona

Construeixo el meu jo a partir de les definicions d'ell. No paro a pensar-lo. Tinc moltes màscares -com voldria poder prescindir d'elles!-, ja vaig anunciar-ho ara fa dos anys i, llavors, em vaig perdonar, vaig dir-me a mi mateixa Ego me absolvo. I ara sento que allò fou una bajanada, que hauria d'haver parat a pensar-m'ho.
Avui he vist Persona per primer cop. I la dicotomia rostre-màscares m'ha saludat de nou, ha sorgit d'una glopada des de l'estòmac. He acabat amb gana i, de la mateixa manera que Elisabet Vogler, a mi també m'hagués agradat xuclar la sang d'Alma.
El meu rostre s'està encartronant, de tant prescindir-ne.

lunes, 16 de julio de 2007

N: ¡Escribe algo sobre mí en tu blog!
Deseo concedido

A menudo, N. recordaba lo que más extremadamente cachonda la ponía de Ése amante-amigo. Era el fetichismo hacia su chochito. Él adoraba sus tiernos labios -algo gorditos-, como le decía. Los acariciaba con seguridad, los separaba con la lengua cuando estaban palpitantes, los pellizcaba suavemente, los recorría de arriba a abajo, en círculos; mientras, se adaptaba al ritmo que ella le marcaba con las caderas. -Cómo me gusta tu coñito, es el más adorable de todos los que he visto, te hace especial-, muchas veces le susurraba.
Una vez, después de largas horas en la cama, en una de sus interminables conversaciones donde sus diferencias salían a relucir, su amante-amigo le confesó algo que la hizo reflexionar: "Se te cambia la cara cuando hablas de sexo". No supo qué contestar. No estaba preparada para una afirmación que no contemplaba ningún tipo de justificación. A pesar de esto, ella preguntó los porqués. "Cuando sale la sexualidad en las conversaciones, comprimes los labios, los ojos te chispean, te van de un lado a otro. Es otra N. muy distinta, más perspicaz, diría yo."

martes, 10 de julio de 2007

Somio amb futurs profètics on els anys de cultiu donaran el seu resultat. M'agrada anar més enllà, pensar que totes aquestes hores que ara gaudeixo m'ajudaran a sentir-me realitzada.
Perquè babejo quan sento parlar a aquells qui els ha caigut la vena dels ulls, aquells qui han abandonat l'illa, disposats a creuar el bosc. Ara bé, amb permís d'alguns, em permetré usar la imatge del vident -i no la del cec- per fer referència als que han passat, i passen, tantes hores dins el ventre càlid de la saviesa.
M'angoixa el que seré, el que vull ser i el que no vull ser ni seré. Tant de bo tingués tanta confiança com un amic meu per afirmar: seré el que jo vulgui. Desgraciadament, no la tinc. Això m'obliga a anar amb peus de plom, a fer-me autoanàlisi, a repassar la meva carrera (els èxits i fracassos) a, tal com li van dir a una amiga, fixar-me en la pedreta que hi ha al davant i no en la muntanya.
He sentit a dir molts cops que això és el que s'ha de fer. Però és desesperant per la meva ambició.

miércoles, 4 de julio de 2007

N'hi ha que no tenen mà esquerra

James
Unwisely, Santa offered a teddy bear to James, unware that
he had been mauled by a grizzly earlier that year.



Jaime
Imprudentemente, Santa le trajo a Jaime un osito
de peluche, sin pensar que hacía unas cuantas semanas
sintió en la cara los dientes de un oso pardo mascar.


The Melancholy Death of Oyster Boy, Tim Burton