Ser teleoperadora és difícil

El que li hagués dit aquesta nit a la filla de puta del Carrer Menorca:

1. A part de la teva trucada, probablement, aquesta nit rebi emergències d'accidents amb múltiples ferits, incendis en edificis sencers, dones a qui el seu marit les està pegant, mares que no saben on és el seu fill. Només tens una festa molt sorollosa sota de casa teva. No ets el melic de Barcelona i el teu problema no és el més important de la ciutat.

2. Tu no em pagues el sou, ja que no sóc pas funcionaria. I, en el cas que ho fos, el meu sou me'l guanyaria amb la meva feina, que ningú regala res.

3. Me la pela que tinguis dos fills plorant. Tens idea de com es deu sentir una mare a qui han apallissat el seu nen, per exemple? Si ploren pel soroll, els pots consolar, canviar d'habitació o emportar-te'ls a un hotel. No tinc fills, però em sona que és habitual que es despertin a la nit. Més dormiran demà.

4. Si acabes posant una queixa  a la regidoria del districte, de res et servirà saber el meu número de teleoperadora. I, en el cas que arribin a escoltar les vint vegades que tu i jo hem parlat, veuran que t'he atès educadíssimament i que he deixat que descarreguis tota la mala folla sobre mi.

5. En definitiva, que m'apena molt el teu mal caràcter. Diu molt de tu. Si et prens unes miserables molèsties per soroll d'aquesta manera, em sembla que no has reflexionat suficientment sobre el dolor que pot arribar a comportar la vida.