Odio les clientes egocèntriques de la meva mare, que es tiren una hora per emprovar-se dos vestits. M'agradaria tenir fotos meves plorant, però mai recordo quan fer-les. Ningú sap per què tinc aquest fons de pantalla al mòbil.
El naixement del món, Courbet.
9 comentarios:
Fue bastante poco sorprendente descubrirlo. Lo sorprendente fue la mala leche con la que me soltaste que soy una inculta. En fin... dos malas semanas las tiene cualquiera. Eso si, dentro de dos semanas te quiero con el ánimo por las nubes (y tan por las nubes!!! vaya vuelo nos espera).
veeeeeeenga nuria que no nos queda nada!!!
Y a ver si se te pasa ese rencor que me tienes por no tener que volver a hacer lo de RP, jeje. Tu si que no me has querido nada de nada estas semanas.
beso!
sabes que no pienso que seas una inculta y que te quiero, a pesar de mis borderíos.
no lo dudes, en menos de dos semanas, estaré igual que siempre o mejor
besos, ro
Mon Dieu! Aquest cony és com un cop de puny al nas!
Aquest cony és com un Rothko, m'atreviria a dir.
sobta, certament sobta xD
és una mica parrús, per això xD bueno, una mica bastant
jo crec que si fos un home (o una dona a qui li agraden les dones) m'espantaria si em trobés això!
en fi, continuu amb els dircoms
Espantar-se d'un cony pelut? Quines coses...
Les clientes són egocèntriques o insegures cròniques? Bé, poden ser totes dues coses... això sí que seria un cop de puny al nas...
brrr brrr! que mono!
potser busques el naixement, l'orígen, l'esència de les coses.
(quan plorem no sens acut fernos fotografíes...potser s'hauría de probar)
encantada,
l.
Busco tot això que has mencionat, lara oliveau, però, per sobre de tot, busco la vida :)
encantada també
Publicar un comentario