jueves, 28 de febrero de 2008

I miss you
but I haven't met you yet
Björk

Som dins el llit vermell. Et ressegueixo la pell tèbia per sota el nòrdic, allò que sé que et fa tantes pessigolles. Però ara no te n'adones; somies al meu costat i jo t'observo. Els nostres cossos despullats són un a tocar de l'altre, plens a vessar d'amor i complicitat. L'un a l'altre ens hem salvat de passar les nits en llençols inhòspits, que no feien res més que augmentar el desig que hem tingut sempre per trobar-nos. Ara som dins el nostre llit vermell, que tantes vegades ens ha embolcallat. T'oloro i penso en els nostres cossos un dins l'altre o un acompanyant l'altre. És aquella olor forta que et neix quan ets amb mi, quan la nostra respiració tallada omple l'ambient, quan m'esgarrapes lleugerament l'esquena. Et gires i fas un sospir adormit, murmures alguna cosa. Et faig un mec suau al nas i dono la volta jo també. He fet petons a cada centímetre del teu cos. No obstant això, no sé si tens pits com jo o si puc jugar amb els pèls que et neixen sota el melic. M'adormo amb el teu braç a la cintura. Demà ens despertarem amb els cossos entrelligats. 

lunes, 18 de febrero de 2008

Internauta

És matinada a casa meva i sóc l´única desperta. Treballar de nit el cap de setmana, juntament amb les classes a quarts de sis de la tarda, em canvia l'horari per tota la setmana. Ocupo el temps davant l'ordinador, navegant de blog en blog o de fotolog en fotolog; alguns són de coneguts, altres els he descobert no sé com. A vegades, ric de l'estupidesa de la gent, igual que quan m'asseguren que viatjar a El Cairo és perillós perquè és una ciutat islàmica. Altres vegades, però, llegeix-ho les línies dels blogs que més m'agraden i no puc evitar sentir una barreja d'enveja i ràbia. Enveja, ja que escriuen de puta mare (aquesta mania de comparar-se) o sembla que han nascut per contar la vida amb paraules. I ràbia contra mi mateixa perquè no tinc suficient fermesa per captar l'entorn i explicar-lo.
Estic enganxada a vosaltres.

sábado, 2 de febrero de 2008



M'agrada quan diu:
- Vostè ha patit molt

Diari d'Anaïs Nin, Anaïs Nin


M'he baixat cançons de Nino Bravo i Mocedades perquè em recorden als bons moments de la meva infància. Sobretot a un període molt concret: quan vivíem a la masia, jo encara no tenia deu anys i el desgraciat encara era el papi. Llavors passava moltes hores escoltant el Nino Bravo i Mocedades, avorrida dins el cotxe, amb una calor insuportable. Aquells anys deurien ser els que vam anar a passar l'estiu a León, Astorga i San Martín del Camino. Ara m'ha vingut al cap la senyora excessivament grassa, amb pèls que punxaven a la cara i que feia pudor de vella que vivia al costat de la Conchi. Sempre em regalava caramels, sempre els mateixos. Eren bons. I la cançó aquella de la ràdio que vam gravar de la ràdio en un cassette, crec que cantava un tartamut (o això em semblava a mi). Tot i que, pensant-ho bé, podria ser perfectament una melodia creada per Chimo Bayo. Ara ric quan em ve al cap la por que vam passar la Conchi i jo al veure El exorcista i aquella nit en què li vaig preguntar com es deia el Papa de Roma. D'aquesta època també deu ser l'ampolla plena d'aigua i polvos de talc que remenava perquè semblés un biberó per donar-li al Baby Fever. I les llargues hores a la biblioteca de la masia. I el sol que m'entrava a l'habitació gran quan em despertava els caps de setmana i, de fons, sentia el quiquiriquí del gall. I el meu lloc secret, és clar; on jugava a allò que no volia que em veiessin, envoltada del Rovelló, la Sorra, el Coco i el Brillant.