lunes, 31 de diciembre de 2007

Todos los días se aprenden cosas nuevas

Fins i tot l'últim dia de l'any m'ha portat una sorpresa. Estava trucant la mare per saber on havia deixat els estris de netejar els lavabos i han trucat a la porta. "Mira, és ella. Deu haver fet sonar el timbre perquè pengés el telèfon." He anat a obrir pensant que aniria carregada de bosses per preparar el dinar de demà. Però no. No era la mare. Davant meu, tenia un homenet abrigat fins les celles, amb un gorro de llana negre i la pell molt bruna.
- Buenos días, ¿tendrías algo para darme de comer?
Acostumada com estic de gent que demana diners arreu, he reaccionat de la mateixa forma. M'he inventat una excusa.
- ¿Y algo de ropa vieja?
Ara sí. He caigut. Li he pregat que esperés un moment. No sabia què donar-li; d'aquestes coses sempre se n'ocupa la mare, és ella qui busca allò que podem oferir. Roba no en tenia, li regalaria menjar. He obert la nevera. El mar d'aliments que hi havia m'ha ofegat. El meu germà ha suggerit la solució. Li he donat quatre peces de fruita: dues pomes, una pera i un kiwi. Segurament, molt insignificant.
Aquesta nit i demà menjaré plats deliciosament preparats. Avui no sé què m'espera; però demà em cruspiré una albergínia farcida de verdures i beixamel, de postres torrons i, per beure, vins cars. Això no obstant, a aquest bon senyor només he estat capaç d'oferir-li quatre peces de fruita. Em venen ganes de flagel·lar-me.
Li he donat la bossa. Ha mirat què hi havia dins. Les nostres mans s'han acariciat per uns instants; el contacte m'ha torbat.
Amb un somriure als llavis, m'ha donat les gràcies i ha marxat, sense saber que acabava de colpejar les meves ben acostumades entranyes.
Només quatre peces de fruita. Faig pena.

martes, 18 de diciembre de 2007

Text que barreja massa temes i no queda ben posicionat

Ja fa un temps que ho penso i no sé com ensortir-me'n. Crec que estic iniciant un procés de canvi que, tímidament, puc suposar que serà revelador per a la meva vida. Conceptes relacionats amb la crisi energètica, el consum social, el creixement econòmic desorbitat, l'engany a què ens sotmeten els mitjans de comunicació social i altres, em punxen. Estic recopilant informació, tot i que a passes petites, i no sé en què acabarà tot això.
Em fa por no poder abraçar totes les temàtiques, no poder crear-me una visió personal, no poder desenvolupar el sentit crític. Tinc la impressió que, al llarg de tota la meva educació escolar, he estat massa submisa, no he aconseguit pensar amb llibertat. Però perquè tampoc me n'han ensenyat (tot s'ha de dir).
Tot i això, estic contenta (finalment) d'haver escollit Publicitat i Relacions Públiques com els meus estudis universitaris, ja que se m'està caient la vena dels ulls. Ara comprenc molt millor per què aquesta necessitat constant de diferenciar-se dels demés, per què durant dos dies (o més) es parla d'un únic tema al carrer (sovint, força estúpid), per què no coneixem el llop que ens espera, per què molts no en saben res. Entenc la comunicació corporativa i, alhora, me'n sento orgullosa. No crec pas que hagi de baixar el cap, com així ho exigia un borratxo del tren que vaig conèixer just quan començava els meus estudis. Contràriament al que molts pensen, la comunicació sempre serà necessària, tant per les accions empresarials com per les accions més altruistes - i no em refereixo a les ONG's-.
Diuen que aviat es produirà el crack definitiu que farà replantejar-nos el sistema tal com el coneixem avui en dia. Espero estar-ne preparada i, també, poder advertir-ne als més pròxims.
El meu jo més polític està sorgint com mai l'havia conegut. I no parlo dels arguments que sempre he defensat. No, parlo de quelcom més profund, més conscient, que no es deixa endur pel que els altres demanen. Això no obstant, és tan incipient que quasi bé no sé com expressar-ho. I és estrany que no sàpiga trobar les paraules per escrit.
Suposo que primer hauré de començar per petites accions de la vida quotidiana. Ara sí, he trobat un argument més per continuar amb la meva dieta (que és una mica, només una mica, més respectuosa amb la Terra); no hauré de deixar-me endur pel consumisme que a vegades m'omple com un dimoni; reciclaré les velles estanteries de casa (per fi podré col·locar els llibres sense passar per l'Ikea!); em cuidaré molt més d'apagar els llums quan no hi sóc i posaré en repòs l'ordinador; continuaré reciclant el paper com fins ara. Espero que sigui un bon inici per pedalejar envers el canvi que ens espera a tots.

martes, 11 de diciembre de 2007

La meva futura muller


No em digueu que no és moníssima quan es tapa la boca per riure.

miércoles, 5 de diciembre de 2007

Exercici de memòria

Accepto la proposta de la Clarissa i penso en els meus jos del passat.

Fa deu anys enrere: Canviava d'escola i de casa. Però encara vivia amb el fals pare al costat. Del Joan Maragall (el col·le que deixava) recordo la senyu Maria Teresa, la biblioteca, les rampes del pati i el dia que se'm van trencar els pantalons baixant-les, la part del darrere de la font, els petons amb la Sílvia i la Rebeca, entre altres coses i persones. A la nova escola (els Maristes), coneixeria dues bones amigues, l'Helena i l'Elisenda.

Fa cinc anys enrere: Tornava a canviar d'escola i de casa. Aquest cop, també de ciutat. I sense el fals pare. Aquí vaig gaudir de la companyia de diferents estels que han anat passant, momentàniament, per la meva vida. A la nova localització, vaig descobrir els primers amors amb tots dos sexes.

Fa un any: Havia acabat el treball d'Investigació de Mercats i ja no em seguia un núvol negre. Estudiava a Cubelles amb la Miren pels exàmens de segon de carrera. Tenia una amiga més. Em discutia per sempre més amb l'església i la fe. Encara menjava carn. Continuava descobrint-me. Vivia la meva crisi d'idees, que s'arranjà quan vaig parir en Zach i l'Addie.

Ahir: Vaig saber que hi havia una solució fàcil per fer el pla de màrqueting. Quan vaig arribar a casa, estava massa cansada per escriure. Això sí, vaig postejar al blog de la Rocío de forma xenòfoba. Vaig enviar un e-mail molt espitxurrat i no vaig parlar amb un algú.

Avui: M'he llevat a quarts de dotze, farta de tant dormir. He llegit la resposta al meu e-mail, que encara era més espitxurrada i caòtica que el que jo vaig escriure. He dinat a la universitat i he fet una part del treball d'esdeveniments. He passat quatre hores fent alguns canvis a l'escaleta del guió en grup. He rigut molt amb la Jamina, l'Èlia, en Miguel i les nostres dispersiones. Després de publicar la nova entrada al blog, escoltaré el Medúlla de Björk i tractaré d'acabar el Katrina.

Cinc cançons: Vokuro (Björk); Triumph of The Heart (Björk); Postcards from Italy (Beirut); Exodus, Sabres of Paradise Mix 1 (Scorn); Alpinistes-Samurais (Antònia Font); Strugglin' (Tricky). Però depèn del dia.

Cinc llocs per visitar: Tornar a Istambul, un viatge més complet per Romania, la Argentina, Islàndia i la Ruta 66 dels Estats Units.

Cinc coses que m'agrada menjar/beure: Xocolata, pernil salat (sí, tot i ser veggie, m'encanta), Coca-Cola, sucs del Minute Maid i de l'Hacendado, qualsevol cosa picant.

Cinc joguines preferides: De petita, jugava amb les Barbies i el Baby Fever. No recordo res més especial, així que poso els meus dibuixos preferits: Pingu, Doraemon i Candy-Candy (sí, tinc alguna cosa de maruja).


Cinc persones a qui convido a fer el mateix exercici: la Rocío, la Berta, la Miren (que sé que no ho farà), en Vagalume (tinc els meus dubtes, també) i en Miguel (tot i que no crec que deixi la seva condició de voayeur i es digni a participar posant-me un post).