M'agrada quan diu:
- Vostè ha patit molt
Diari d'Anaïs Nin, Anaïs Nin

M'he baixat cançons de Nino Bravo i Mocedades perquè em recorden als bons moments de la meva infància. Sobretot a un període molt concret: quan vivíem a la masia, jo encara no tenia deu anys i el desgraciat encara era el papi. Llavors passava moltes hores escoltant el Nino Bravo i Mocedades, avorrida dins el cotxe, amb una calor insuportable. Aquells anys deurien ser els que vam anar a passar l'estiu a León, Astorga i San Martín del Camino. Ara m'ha vingut al cap la senyora excessivament grassa, amb pèls que punxaven a la cara i que feia pudor de vella que vivia al costat de la Conchi. Sempre em regalava caramels, sempre els mateixos. Eren bons. I la cançó aquella de la ràdio que vam gravar de la ràdio en un cassette, crec que cantava un tartamut (o això em semblava a mi). Tot i que, pensant-ho bé, podria ser perfectament una melodia creada per Chimo Bayo. Ara ric quan em ve al cap la por que vam passar la Conchi i jo al veure El exorcista i aquella nit en què li vaig preguntar com es deia el Papa de Roma. D'aquesta època també deu ser l'ampolla plena d'aigua i polvos de talc que remenava perquè semblés un biberó per donar-li al Baby Fever. I les llargues hores a la biblioteca de la masia. I el sol que m'entrava a l'habitació gran quan em despertava els caps de setmana i, de fons, sentia el quiquiriquí del gall. I el meu lloc secret, és clar; on jugava a allò que no volia que em veiessin, envoltada del Rovelló, la Sorra, el Coco i el Brillant.