És matinada a casa meva i sóc l´única desperta. Treballar de nit el cap de setmana, juntament amb les classes a quarts de sis de la tarda, em canvia l'horari per tota la setmana. Ocupo el temps davant l'ordinador, navegant de blog en blog o de fotolog en fotolog; alguns són de coneguts, altres els he descobert no sé com. A vegades, ric de l'estupidesa de la gent, igual que quan m'asseguren que viatjar a El Cairo és perillós perquè és una ciutat islàmica. Altres vegades, però, llegeix-ho les línies dels blogs que més m'agraden i no puc evitar sentir una barreja d'enveja i ràbia. Enveja, ja que escriuen de puta mare (aquesta mania de comparar-se) o sembla que han nascut per contar la vida amb paraules. I ràbia contra mi mateixa perquè no tinc suficient fermesa per captar l'entorn i explicar-lo.
Estic enganxada a vosaltres.
Estic enganxada a vosaltres.
6 comentarios:
saps, crec que això també ens passa a moltes que tombem per aquí...
Fermesa? S'ha de ser esponja i seguir les intuïcions. Tu ho has dit: no sé com.
Huolaaaaaaa!
Este jueves celebramos un FELIZ, FELIZ NO CUMPLEAÑOS! Una cena/fiesta para celebrar los cumples de este mes que son unos cuantos, y los que se han ido aplazando y ya toca que los pobres soplen velitas.
Por supuesto estás más que invitadísima pq nos encantaría q los celbrases con nosotros....
Así que entra en mi fotolog para ver toda la información y dime si podrás venir, aunque te aviso que no acpetaremos un no por respuesta! :)
Un besoteeeeee*
pixurrriiiiiii, q t'hi vull allà ehhhhhhhhh!!!
petonarros, marieta
ai nurie... si es que no hay nada peor que la falta de inspiración. Yo creo que una buena manera de romper con el maleficio es dejar de pensar como escribir algo de una forma que quede profunda, sabia, erudita (e intelectual por supuesto) y hacerlo sin más. Pienso, o mas bien se, que tu vocabulario es lo suficientemente amplio como para sorprendernos a todos. Solo tienes que dejarte llevar.
Beso pre-argentino!
el q has d fer per inspira-te, núria, és emprenyar-te amb qui sigui, amb el gat, amb la rocio, amb la posició dels planetes p amb la orientació del vent, has de pensar que jo, quan estic emprenyada és quan sóc més divertida, més sarcàstica, més creativa, més exagerada i segons com, poètica i tot, llàstima que al emprenyar-me, l'altre també està emprenyat i per tant no m'escolta xD i jo, que sóc d'aquelles persones que han nascut per escriure amb paraules la seva vida xD m'indigno, però aquí ho deixes per escrit!
i recorda:
xarxes!
PD: em descloc a la cloenda
Jo vaig sentir enveja (sana)teva un cop q vaig llegir un text q vas escriure sobre planetes, òrbites i l'amistat.no menrecordo ben bé d com era.
potser és q la única manera d millorar és sentir q has d millorar.
petons!
Publicar un comentario