I miss you

but I haven't met you yet

Björk

Som dins el llit vermell. Et ressegueixo la pell tèbia per sota el nòrdic, allò que sé que et fa tantes pessigolles. Però ara no te n'adones; somies al meu costat i jo t'observo. Els nostres cossos despullats són un a tocar de l'altre, plens a vessar d'amor i complicitat. L'un a l'altre ens hem salvat de passar les nits en llençols inhòspits, que no feien res més que augmentar el desig que hem tingut sempre per trobar-nos. Ara som dins el nostre llit vermell, que tantes vegades ens ha embolcallat. T'oloro i penso en els nostres cossos un dins l'altre o un acompanyant l'altre. És aquella olor forta que et neix quan ets amb mi, quan la nostra respiració tallada omple l'ambient, quan m'esgarrapes lleugerament l'esquena. Et gires i fas un sospir adormit, murmures alguna cosa. Et faig un mec suau al nas i dono la volta jo també. He fet petons a cada centímetre del teu cos. No obstant això, no sé si tens pits com jo o si puc jugar amb els pèls que et neixen sota el melic. M'adormo amb el teu braç a la cintura. Demà ens despertarem amb els cossos entrelligats.