Text que barreja massa temes i no queda ben posicionat

Ja fa un temps que ho penso i no sé com ensortir-me'n. Crec que estic iniciant un procés de canvi que, tímidament, puc suposar que serà revelador per a la meva vida. Conceptes relacionats amb la crisi energètica, el consum social, el creixement econòmic desorbitat, l'engany a què ens sotmeten els mitjans de comunicació social i altres, em punxen. Estic recopilant informació, tot i que a passes petites, i no sé en què acabarà tot això.
Em fa por no poder abraçar totes les temàtiques, no poder crear-me una visió personal, no poder desenvolupar el sentit crític. Tinc la impressió que, al llarg de tota la meva educació escolar, he estat massa submisa, no he aconseguit pensar amb llibertat. Però perquè tampoc me n'han ensenyat (tot s'ha de dir).
Tot i això, estic contenta (finalment) d'haver escollit Publicitat i Relacions Públiques com els meus estudis universitaris, ja que se m'està caient la vena dels ulls. Ara comprenc molt millor per què aquesta necessitat constant de diferenciar-se dels demés, per què durant dos dies (o més) es parla d'un únic tema al carrer (sovint, força estúpid), per què no coneixem el llop que ens espera, per què molts no en saben res. Entenc la comunicació corporativa i, alhora, me'n sento orgullosa. No crec pas que hagi de baixar el cap, com així ho exigia un borratxo del tren que vaig conèixer just quan començava els meus estudis. Contràriament al que molts pensen, la comunicació sempre serà necessària, tant per les accions empresarials com per les accions més altruistes - i no em refereixo a les ONG's-.
Diuen que aviat es produirà el crack definitiu que farà replantejar-nos el sistema tal com el coneixem avui en dia. Espero estar-ne preparada i, també, poder advertir-ne als més pròxims.
El meu jo més polític està sorgint com mai l'havia conegut. I no parlo dels arguments que sempre he defensat. No, parlo de quelcom més profund, més conscient, que no es deixa endur pel que els altres demanen. Això no obstant, és tan incipient que quasi bé no sé com expressar-ho. I és estrany que no sàpiga trobar les paraules per escrit.

Suposo que primer hauré de començar per petites accions de la vida quotidiana. Ara sí, he trobat un argument més per continuar amb la meva dieta (que és una mica, només una mica, més respectuosa amb la Terra); no hauré de deixar-me endur pel consumisme que a vegades m'omple com un dimoni; reciclaré les velles estanteries de casa (per fi podré col·locar els llibres sense passar per l'Ikea!); em cuidaré molt més d'apagar els llums quan no hi sóc i posaré en repòs l'ordinador; continuaré reciclant el paper com fins ara. Espero que sigui un bon inici per pedalejar envers el canvi que ens espera a tots.