Sempre que acabo de mirar una pel·lícula interessant, que m'ha emocionat, miro tots els títols de crèdit. Retorno a la meva vida, deixo enrrere allò que acabo de veure. Però retorno amb alguna lliçó apresa; alguna cosa que s'inclou en el meu pòsit personal, que no sé fins a quin punt em serveix per res. A vegades també miro els extres, tot i que no gaire. No m'agrada veure grans making off o minuts innesgotables de tràilers. Fan que em desperti de cop, que perdi el fil que estava teixint. Ben sovint, miro les biofilmogràfies del director i els actors principals. Si és de nit i sóc a l'ordinador, busco el que més m'hagi impactat o quelcom sobre el film en si. Acostumo a mirar la Viquièdia. Saber ràpid i poc profund, el que necessito just en aquests instants. Llavors vaig d'enllaç en enllaç, arribo a llegir temes ben diferents, amb connexions que només entenc jo.
Avui he vist Happy Together per segon cop. Vaig agafar-la d'un impuls l'altre dia a la biblioteca de la universitat. Quan el relat ha acabat, he posat el títol al Google. He començat per Wong Kar-Wai i he acabat pel Trotskisme. Pel mig, he mossegat la Nouvelle Vague i George Orwell, entre altres coses.