Quan el propi cos és aliè

Avui he sentit amb més força que mai la fragilitat del meu cos. He patit per ell. Supera per quatre vegades els valors estàndards d'una analítica i això pot ser conseqüència de moltes coses. Així m'ho ha assegurat el metge. I corrents a fer-me una altra extracció de sang per corroborar. Perdó, ho he entès bé? Diu que al meu cos li falla alguna cosa? Però si jo... jo sóc molt jove. I estic sana. No hi ha d'haver cap debilitat dins meu. No pot ser veritat. No puc trencar-me, no puc podrir-me, no puc florir-me. Encara no. No em toca. He buscat les causes i m'he horroritzat. Constantment, tot el dia d'avui, he recordat els moments en què m'he trobat malament. A tot li trobo relació. El doctor m'ha col·locat en situació preferent, ha de tenir importància. Sento el meu cos extrany, però no vull veure com pateix.