Les dones sense identitat que vaig veure a Istambul

Eren simples ombres negres que es movien tintinabulant discretes només per qui volia escoltar-les. Les que més em van impactar no tenien cara; algunes, fins i tot, ni mans. Tot quedava amagat a qualsevol que vulgués descobrir dins elles. I jo sé que no són simples ombres, sé que dins els seus farragossos vestits s'hi amaguen dones amb caràcter i cos.
No sóc capaç d'imaginar-me en absolut la relació que tenen amb la seva pròpia corporalitat. Com se senten quan es veuen nues davant el mirall, si ni tan sols s'hi miren, com viuen la sexualitat (aquella que queda portes endins d'un mateix), com ho fan per sentir-se atractives, de quina forma utilitzen els seus òrgans sensibles.
De nou, estic recordant com Colometa va deixar enrrere Natàlia a partir d'un simple ball a la Plaça del Diamant. Així, a mi m'agradaria saber de primera mà en quin moment aquestes dones excepcionals canvien la sensorialitat i la identitat per convertir-se en una taca fosca que es mou.