Maquillo els mugrons i mantinc el cos allunyat de decoracions superflues. Espero amb ànsia el moment en què arribarà aquell que sabrà veure l'esclava que hi ha en mi i em portarà al seu costat, m'educarà.
Mentre, no puc fer altra cosa que intentar polir-me al màxim, per tal d'agradar a aquell qui em prendrà definitivament. Aquell qui em marcarà com a propietat seva i del qual me'n sentiré orgullosa de pertànyer.
L'impaciència em desborda, però cal trobar l'adequat que em farà renéixer en tota la meva plenitut.
miércoles, 12 de septiembre de 2007
La submissió que porta dins
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
no puc deixar de veure aquest desig de submissió com un dèficit d'autoestima, conscient o inconscient.
:)
Ara seria massa llarg explicar-te com funciona una relació de dominació-submissió. En un altre moment m'hi extendré més, si vols. De totes formes, t'asseguro que, per a què una relació d'aquest tipus funcioni, s'ha d'estar molt segur de tu mateix, en especial si ets la part submissa. No deixa de ser un joc sexual més i no és res més que això. Fora del joc, cadascú és una persona lliure que prén (i ha de prendre) les seves decisions.
Evidentment, sempre queden els estigmes per aquells qui no ho coneixen que s'alimenten gràcies a històries que l'imaginari col·lectiu ha exagerat ;)
Repeteixo: és un joc. Les úniques normes del qual són que hi hagi concens pels participants, sigui sa i segur.
Bah... Prosa meravellosa? No pas... Sóc literàriament egocèntrica, i per tant, incapaç d'escriure alguna cosa que no versi sobre mi. Per això anhelo la teva prosa o les dels altres, per la diversitat (i la perfecció arquitectònica) de les frases...
Uhm.. A Rambles, què centric! Quasi que preferiria estar per allà i no abandonats a Ciutadella... Estudio dret, per cert..
Publicar un comentario