El trenta-cinquè dia

Hi ha dies en què et despertes mig marejat de mal de cap de tant que has apretat les dents al dormir. No recordes què has somiat, però et penjaries i juraries que les més íntimes pors t'han visitat. Aclaparat per la mala llet matutina, t'aixeques del llit i te n'adones que l'habitació està feta una merda. A més, ahir et vas acabar la melmelada. Esmorzes quatre galetes remullides amb un got d'aigua. Tens ganes d'explicar-li a algú els pensaments que no et deixaven dormir. Ara bé, no trobes ningú en qui confiar; només ets capaç d'enrrecordar-te dels moments en què els amics s'han comportat egoistament i t'han fallat. La víctima sempre ets tu, és clar. De mala gana et dirigeixes a les teves ocupacions que, n'estàs segur, no t'omplen i no fan res més que fer-te perdre el temps. Això si tens la gran sort de tenir alguna cosa a fer. En el pitjor dels casos, et quedes a casa, en pijama, autocompadint-te, fent passar les hores mortes davant d'absurdes pàgines web. No vols ni llegir, ni escoltar música, ni veure cap pel·lícula. Saps que res pot salvar-te. A més, et fa pal, siguem sincers. El dia es va esgotant lentament i pausada, encara tens més mal humor al vespre; segurament, un parell d'episodis faran que recordis que tothom està en contra teu. Arribes a casa cansat i amb ganes de tornar al llit, anheles que el dia s'acabi. Esperes que els teus no et diguin gaire cosa, perquè enviaries a la merda fins i tot a la mare. Te'n vas a dormir.
Al matí següent, però, et sembla que el despertador fa una melodia agradable. De fet, fa cinc minuts que ets despert, el gat t'ha visitat ronrronejant i s'ha arraulit al teu pit. La mare et porta un suc, s'asseu i t'explica quatre coses; t'és igual que siguin banalitats sense sentit o l'argumentació més profunda sobre els seus sentiments. T'agrada escoltar-la mentre t'acaricia l'esquena. Surts del llit d'un salt i vas directe a la dutxa. Mentre l'aigua et cau a sobre com si sortís d'una font natural, escoltes la música adequada: alegre, amb lletres absurdes i sons estrafolaris. Cantes. I te n'adones que has trobat aquella samarreta groga que tant t'alegra la mirada. Ara hi caus, no has d'esperar que ningú et truqui; així que marques el telèfon d'aquell amic amb qui portes dies enfadat. Estàs disposat a parlar de la situació. Tens ganes de donar-li una abraçada per transmetre-li tota l'energia d'avui. Potser visites la biblioteca, on trobes el llibre o la pel·lícula que has estat buscant tant de temps, que és perfecte per aquest moment que vius. Reps la notícia que aquell treball que portes mesos perseguint és teu. Fins i tot, algú et contesta l'e-mail que vas enviar amb tota la il·lusió del món. Somrius pel carrer i la gent et mira. Ets feliç amb la teva vida, trobes que fas allò adequat. Sí, hi ha algunes coses que no acaben de complaure't. Això no obstant, et veus amb cor de conviure amb elles i fer tot el que calgui per no trencar-t'hi gaire el cap.