
Des d'ahir dijous, porto la Laura Palmer al cor.
Una de les millors fotografies que he vist de l'ingrés d'una noia al món adult i de la seva desorientació.
Entre moltes altres coses. Twin Peaks és molt més. Però, per sobre de tot, és un crit d'atenció que demana la revisió del propi esperit.
5 comentarios:
Amen, hermana.
Siempre Laura.
M.
Si que os ha pegado fuerte. Pues ya me dirás algo cuando quieras vovler a revisar tu espíritu, hermana. Oremos.
amen, amen. Com la peli de l'altre dia... quanta acció deu meu senyor!
comentaria, però no se m'acut res interessant a dir, per tant no dic res, ale, com si no hi fos xD
brrruuum, brruuummmmm...
:D
Publicar un comentario