Et sents desubicat, desorientat. Tens una idea vaga del que vols fer en el futur, hi ha una cosa que t'agrada: escriure. Però ara mateix no saps del cert si és una perspectiva real o una fantasia adolescent de la qual t'hauries d'anar oblidant.
Dormir amb Winona Ryder, Edgar Cantero.
Començo l'actualització i només sé com vull acabar. Una mica el que m'està passant durant aquest inacabable tercer curs de carrera. Però ja només queden dos mesos i mig. Espero no adonar-me'n i, aviat, estar menjant-me setze hores d'avió. Avui em fa mal el pit de tant dolor. I he d'oprimir l'estòmac per sufocar el vòmit. Afortunadament, una dutxa al tornar a casa sempre és reconfortant, igual que un plat de sopa ben calenteta. Ric a deshores i em culpo de totes les accions que faig. Inesperadament, té raó el meu amic que em diu que sóc profundament racional, que em costa visceralitzar. Després faré allò de visualitzar una bola de llum plena d'energia, sense música. Probaré de deixar descansar el meu cervell ple de tiretes.
Mentre era a la dutxa, se m'ha ocorregut un títol molt més significatiu per a l'actualització anterior: "L'Irene no porta escanyapets." I també una cita: "Lo que buscamos no es la verdad, es el efecto producido" de J. Goebbels.
8 comentarios:
escanyapets? aquesta paraula te l'ha dit l'anna? xD defineix-la, ja!
La primera pàgina del llibre no et va semblar profundament pedant? Després millora, però el principi...
Laia: escanyapets és un tanga. No me l'ha dit l'Annnnna, però em sona que la vaig sentir de lluny a Caçadors de paraules. Això, o bé la vaig veure en un diccionari sexual en català per Internet.
Enric: Sí, el llibre millora a mesura que passen les pàgines. De totes maneres, crec que em va arribar especialment perquè em sento força identificada amb la fase que viu el protagonista. Estic en la meva etapa Reality Bites, ja saps. I, per cert, benvingut al meu blog.
Dos mesos i mig que es perfilen eterns. No tens temptacions d'engegar-ho tot?
M'ha agradat MOLT la frase. Me'l recomanes seriament?
fa temps que no em poso escanyapets...
potser és per això que cada cop tinc menys ànima.
petó
Se me ha ocurrido que durante las interminables horas de viaje Berta nos puede enseñar francés y yo os puedo leer el diario del interrail para rememorar viejos tiempos. Tu puedes llenar los espacios libres con conclusiones de esas que tu sabes. Otra cosa, no te pongas escanyapets para viajar en bus, es fatal.
Besos sexis, porque tu lo vales!
Vaig avançant i sí que millora... ja ho veurem, ja et diré el què.
Es curioso que cites a Joseph Goebbels, normalmente la gente se asusta al ver estos nombres escritos o sacar un beneficio cultural de sus pensamientos o actos. Dentro de los deleznable de lo que suposo 12 años de Reich hay que sacar lo bueno de las grandes perdidas. Artista en la manipulación, miedo me das que empieces a conocer sus artes. Espero que, como Spiderman, sepas que ese gran poder implica una gran responsabilidad. ;)
Publicar un comentario