martes, 27 de noviembre de 2007

The Revolution is Now

Zeitgeist movie

La recomano fervorosament a tots els que no volen viure en la foscor.
(*Podeu veure'n una versió amb subtítols en castellà a Google videos)

Acabo de veure les tres parts de Zeitgeist. M'han trepat les pupil·les, la raó i el cor. No m'he deixat espai per reflexionar entre cada una d'elles, me les he empassat amb un embut, sense mastegar-les. I cada una d'elles ha estat reveladora. Fins ara era conscient, tot i que no sé fins a quin punt, de les temàtiques presents en els dos primers segments. La tercera m'ha deixat clavada a la cadira, espantada dels monstres que no veiem. Ni sospitem.
El voltor que sobrevola la humanitat queda amagat entre els immensos arbres de la nostra falsa llibertat. Sí, tenim la falsa llibertat de dir el que pensem, d'escollir els nostres (en teoria) governs, d'escalar llocs dins la societat. Això no obstant, ens falta el lliure pensar. Han estat molts els qui l'han defensat i han quedat silenciats. Ara, només queden les engrunes liquades del seu ideari (aptes per comercialitzar, evidentment).
Desconec completament les lleis de l'economia, la política i els organismes repressors. Únicament, sé com es tracta la comunicació de les empreses (i això ja és bastant, si considerem la coneixença de gran part de la població). Així, em moc entre dues aigües. Per una banda, sóc capaç d'albirar més enllà del que ens mostren els tele-diaris, els programes del cor, la programació dels cinemes, els portaveus d'entitats lucratives i no lucratives. Però, per altra banda, continuo immersa en un mar de consumició i desinformació. Ara bé, malalta de la generació en què he viscut, em pregunto el perquè de moltes coses. I em costa trobar solucions (alguns ni es preocupen per buscar-les).
M'agradaria poder treure'n l'entrellat, aconseguir nedar cap a una revolució, incitar als pròxims (i no tan pròxims) a que ho facin. Desembenar els ulls. Replantejar el sistema. El capitalisme (i totes les seves conseqüències) no és un déu totpoderós i omnipotent. Té esquerdes ben tapades. Les ha de tenir. Hauríem de poder trobar un nou sistema que esfondrés els ciments del món tal com l'entenem avui en dia. Alguna cosa totalment nova. Obrir una era notable per la humanitat, on el lliure pensament hi tingui molt a dir.
No sé qui seran els ideòlegs de tot això, ni si existeixen ja. Potser no ho arribo a veure mai. De moment, estendré aquest documental per tots els meus coneguts. És un pas petit. Però puc començar per aquí.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Jo encara no he vist el documental, però m'imagino de que tracta pel que has escrit. No pot ser el pensament de l'Eudald Carbonell el que tu reclames? Una nova consciència.

un pelegrí dijo...

S'haurà de mirar doncs.

Eudald Carbonell? Bah!

Res d'ideòlegs, l'era de les ideologies i dels embaucadors de masses s'ha acabat. S'ha de mirar el futur amb un ull al passat sense quedar-se estràbic. Ara tot ha de venir de la suma de cadascú.
L'altre dia em vaig trobar amb aquests (http://www.attac-catalunya.org/) que pinten força bé.

un pelegrí dijo...

Núria ja l'he vist!
A mi no m'ha tret el son, però sí que la peli dóna per molt i ja estic llest per parlar-ne.