El que fem la Paula, la Miren, la Berta i jo a classe de Disseny de la Identitat Visual Corporativa.

Hi havia una vegada un logotip de color gris, negre i vermell que va triomfar al món de la moda Stuttgariana; tot i que no va agradar gens als romanesos que demanen diners als trens de Renfe tot cridant. Va començar a caure neu i es va posar a cantar: All is full of batteryyy. Es va aixecar enèrgicament i va marxar cap una habitació que estava plena de discos vells que feia anys que no escoltava. Va agafar-ne un i el va expolsar. De sobte, va descobrir que es trobava davant el millor disc de Technohouse dels germans Calatrava, que gravaven una pel·lícula aquells dies ennuvolats, però sense pluja. Per això, la Mary Poppins portava sempre un paraigües a sobre, perquè els dies ennuvolats podien acabar en pluja. La veritat és que sempre li havia agradat la pluja, s'hi identificava força i li recordava a les llargues converses telefòniques amb ella. Eren tan avorrides! Sempre li parlava sobre els seus problemes superficials que no li importaven ni un pitu. L'únic que podia fer era fotre'ls-hi d'òsties i puxar-los les tetes que portaven de silicona barata. Un dia va tenir un problema en pujar a l'avió; la silicona va petar i es va muntar un escàndol. Els ocupants de l'avió van començar a xisclar mentre un nen jugava amb aquelles bosses de gelatina artificial.