¡Estoy fría, podrida e indiferente! ¡Todo son mentiras e imitaciones! ¡Todo!
Alma a Persona

Construeixo el meu jo a partir de les definicions d'ell. No paro a pensar-lo. Tinc moltes màscares -com voldria poder prescindir d'elles!-, ja vaig anunciar-ho ara fa dos anys i, llavors, em vaig perdonar, vaig dir-me a mi mateixa Ego me absolvo. I ara sento que allò fou una bajanada, que hauria d'haver parat a pensar-m'ho.
Avui he vist Persona per primer cop. I la dicotomia rostre-màscares m'ha saludat de nou, ha sorgit d'una glopada des de l'estòmac. He acabat amb gana i, de la mateixa manera que Elisabet Vogler, a mi també m'hagués agradat xuclar la sang d'Alma.
El meu rostre s'està encartronant, de tant prescindir-ne.