La meva dutxa matinera

Quan vaig a alguna casa on no he anat mai, tinc per costum fixar-me en els llibres que hi ha. No es tracta de voler analitzar ningú, és una qüestió de recerca d'afinituds, potser. Des de ben petita m'ha agradat tenir alguna cosa per llegir i estar envoltada d'històries i pensament; és una via de fugida i retrobament. Quan vivia a la masia, passava tardes senceres a la biblioteca de casa. Mirava llibres, de tot tipus, tots els que teníem: llegia paràgrafs de novel·les d'amor passades de moda, descobria els animals de Félix Rodríguez de la Fuente, endreçava la meva col·lecció de El Vaixell de Vapor i, fins i tot, mirava algun còmic eròtic de Milo Manara que els meus germans devien haver perdut.

El cas és que, després de tants anys regirant lectures propies i alienes, he arribat a la conclusió que la meva, podríem dir-ne, "mania" em serveix per treure primeres impressions o, a vegades, confirmar certes sospites. Amb el temps he pogut definir determinades tipologies de persones. N'hi ha alguns que acumulen llibres per interessos, els temes que tracten s'ajusten a les seves inquietuds; no necessàriament els han acabat tots, potser perquè ràpidament altres lectures seductores s'han acumulat sobre les primeres o per falta de temps. Uns altres són aquells que tenen una biblioteca menuda, probablement dedicada a pocs autors; els agrada llegir, diuen. No se n'adonen que consumeixen Mcdonald's encuadernat. Els que més gràcia em fan són aquells que gaudeixen tenint clàssics o tot allò que els fa semblar més intel·lectuals que a la resta de mortals; senten més satisfacció quan la gent els pregunta i tenen ocasió de perdre's en tecnicismes, que llegint - davant d'això, he de dir que jo també vaig passar una etapa de la meva vida, força arrogant, que m'impulsava a conservar títols feixucs per aquest motiu; ara la tonteria ja se m'ha passat-. Els meus preferits, els que a mi més m'agraden, són els que tenen títols variats, aparentment sense connexió, però que, quan els preguntes, t'expliquen el sentiment, la idea, l'emoció que els va enganxar.

Jo a la meva habitació no tinc estanteries. Fa temps que vull comprar-me'n unes a l'Ikea, sé que encara trigaré a fer-ho. Mentre, els meus llibres s'acumulen a la taula, en una maleta sota el llit, dins l'armari. Abans els forrava en blanc i els posava el títol en tinta vermella, perquè fessin conjunt amb la paret, ara els deixo amb la tapa original.

Tinc constància que hi ha altres que es fixen en el nombre de televisors, en el menjar que hi ha a la nevera, en el que es guarda dins els calaixos, en els lavabos o, fins i tot, en el color de les parets. A mi encara hi ha gent que em sorprèn.