Fractals

Al Miguel. Influent, inspirador i creador.

1. Prémer el botó per encendre l'ordinador.

2. Esperar que carregui el sistema operatiu.

3. Quan l'escriptori aparegui a la pantalla, doble clic sobre la icona de l'iTunes.

4. En el menú del programa, seleccionar "Visualización" i, seguidament, "Activar visualización". (També es pot activar prement Poma+T al teclat)

5. Poma+F per posar les fractals en pantalla completa.

Posem algun disc que emocioni les fractals. Pot ser algun tema d'Autechre, especialment el Pro Radii d'Untilted, o la cançó principal de la banda sonora de La fuente (Dead is the Road to Awe, Clint Mansell.) Assegurem molta flipada amb ambdues opcions. Callem i ens posem en la posició més còmoda. Preferiblement, estirats o ajaguts al sofà. Fixem els ulls en un punt de la pantalla i tractem de buidar la nostra ment. Al principi, probablement, ens vindran pensaments al cap relacionats amb la situació, amb el nostre dia a dia, amb alguna xorrada sense importància. Quan això passi, hem de tornar a prendre el ritme de les fractals ballant la música. Cada vegada, les perturbacions seran més espaiades i serem capaços de sentir el ritme dins nostre. El cos estarà més relaxat, només viurem el present. A poc a poc, les fractals ens robaran tota l'atenció. Només funcionarà el cor, la respiració i els impulsos nerviosos que portaran les formes fractals al cervell. Ens anirem acostant a la pantalla des de la imaginació fins arribar a ser una de les fractals.

Llavors, sento com he entrat dins el viatge; em moc de la mateixa manera que elles i veig el mateix que veuen elles. M'allunyo d'algun lloc i puc veure la Terra des de dalt; veig el mar, els peixos, les plantes al fons de l'oceà. La música s'enfosqueix i torno al punt d'abans. Ara sóc dins la Terra. Sóc una bola de lava, envoltada d'iguals, ballant la melodia industrial. Torno fora, a l'espai, torno a veure el mar. I tot es desenfoca de cop. Baixo, lluny, ben profund, al centre de la Terra. I sóc lava a punt d'explotar.

Però tot s'acaba de cop.

Un fil de música em transporta cap a una altra banda desconeguda.

Sóc una esfera a temperatura corporal que bombardeja al mateix ritme que el cor. Creixo i decreixo cíclicament i pausada. Tota jo segueixo el pas marcat fins a l'infinit, no paro mai, sento llunyà el fi. Ara me n'adono. Sóc una cèl·lula de qualsevol part del cos que, amb cada batec, m'alimento de la sang que m'envolta. Per moments sento que em faig gran. Estic amb un munt de germanes. Formo part d'un teixit corporal qualsevol. Un moment. No sóc un teixit corporal qualsevol. Ajudo a bategar el cor. Jo faig la força per impulsar els moviments. El líquid es mou gràcies a mi. Sóc una fractal del cor.

De sobte, començo a moure'm. Penso que tornaré a veure la Terra des de l'interior o des de l'Univers. Però no. Em trasllado a un altre lloc.

Sóc una nova cèlul·la. També batego i creixo ràpidament. Engoleixo tot allò que és al meu voltant. Dins meu, alguna cosa comença a envoltar-se de líquid. Formo una capa fina que alimenta des de fora cap a dins, per un tub. Sóc un fetus! Em sento cada cop més viva dins meu. Orgullosa de tenir la força dels éssers vius. Orgullosa de despertar-me cada dia per reprendre una vida plena de sensacions.

·

I esclato. La Terra és genial! Ha permès que es creii la vida dins seu! Gràcies a l'aire que m'alimenta, que li pertany, que em regala. Gràcies per impulsar-me contra la vida! Oh, mare Terra! Gràcies per donar-me l'oportunitat de viure les experiències del món natural! Tinc consciència completa de la meva vida i de la vida que puc donar als altres. Les fractals s'expandeixen per cada una de les meves cèlul·les, plenes d'impulsos nerviosos. Oh, gràcies! Gràcies per ajudar-me a percebre la plenitud del món.